Deixem aquí recollides recomanacions de llibres fetes en aquest web en algun moment.

David MackKee.  Elmer (Ed. Beascoa, 2012). 32 pgs. 

Elmer és una història senzilla, senzilla i tendra en la qual un jove elefant (creguin-ho o no, multicolor!!!!) ens brinda una bona dosi d’autoestima i ens ensenya a saber apreciar, estimar i valorar la nostra diferència i la dels altres.

 

Comença a ploure. Les gotes de pluja van rentar la pell de Elmer eliminant el color gris. Elmer torna a tenir tots els seus colors. ´Hem de celebrar aquest dia especial cada any. Avui és el Dia de Elmer´
En el dia de Elmer, tots els elefants es pinten. Elmer es pinta al seu torn, de gris. Ell és l’únic elefant gris durant aquest dia.

Meritxell Seuba, Sara Ruano.  L’arbre de la paraula (ING Edicions, 2010). 64 pgs. 

Aquesta obra -dirigida tant a nens i nenes com a adults-, és una recopilació de breus i curioses històries de la tradició oral africana, entreteixides amb les belles imatges de la il·lustradora Sara Ruano i molt bé editada per ING Edicions. D’altra banda i gràcies al CD que adjunta, tenim la possibilitat de recrear (i per què no?) fins a cert punt, l’experiència d’estar asseguts sota un arbre Baobab escoltant les narracions del Griot o contacontes.

 

David Cirici. Molsa. (Edebé, amb il·lustracions d’Esther Burgueño. Premi Edebé de literatura infantil, 2013)
El món vist i viscut des del punt de vista d’un gos o, millor dit, des del seu olfacte: en Molsa. Un llibre capaç de transformar els lectors, tinguin l’edat que tinguin. Una història que ens convida a viure en primera persona el dolor que generen les guerres, el significat de l’amistat, el valor de cada ésser, cadascú amb les seves peculiaritats pròpies. I, molt especialment, a descobrir el món dels sentits, dels olors, de les sensacions, i de les paraules que ens permeten parlar de totes aquestes coses.

 

Maria Rosa Buxarrais, Marta Burguet (coords). Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad.  (Graó, 2016). 184 pgs. Una nova obra col·lectiva entorn a una educació integral, que tingui en compte les diverses necessitats de desenvolupament dels éssers humans. Amb aportacions des de la filosofia, la neurociència, la psicologia, la pedagogia, etc. aborda la necessitat d’atendre “la dimensió emocional, psicològica i espiritual” de les criatures. Hi escriuen: David Bueno, Marta Burguet, M.ª Rosa Buxarrais, Bartolomé Calero, María Ximena Coria, Verónica del Valle, Paula Gelpi, Josep Lluís Iriberri, Josep Maria Llull, Sílvia Martínez, Víctor Martínez, Margarita Mauri, Berta Meneses, Luis Núñez, Eulàlia París, Marta Ponce, Fátima Ramos, Clara Romero, Francesc Xavier Serret.
“Sean las que sean las diversas estrategias somos muchos los que sentimos que una pedagogía de la interioridad influye tanto en la calidad de la mirada con la que nos dirigimos a los demás, como en la profundidad de lo que vivimos” (Lluís Ylla)

Més informació: http://www.grao.com/llibres/aprender-a-ser

Beatrice Alemagna. Un gran dia de res (Combel, 2016) Un noiet, una mare i unes vacances al mig del bosc i aquella sensació (que sense paraules) ens il·lustra la Beatrice plena de tristonia continguda. Un joc, uns marcians i el crit de la mare, instal·lada davant del seu ordinador, de que surti de casa ja.
D’amagat, recupera la maquina segrestada, es posa l’impermeable i cap al bosc, és a dir, a jugar a matar marcians en un altre paisatge. Però vet aquí que els marcians acabaran al fons de l’aigua del riu, que com el temps no s’atura, no torna i mai no és la mateixa. I la descoberta de fer res. I la tornada a casa. I el somriure del pare reflectit en ell mateix. I un silenci carregat de paraules, d’abraçades i de companyia. En resum, un gran dia de res.
Imatges i ressenya completa, aquí.
És una ressenya del llibre que ens arriba des de la llibreria Al·lots, de Barcelona.
Llibreria i web molt i molt recomanables!!

Carles Capdevila. Educar millor.  (Arcàdia, 2016) “Onze converses per acompanyar famílies i mestres” –diu el subtítol-, converses amb onze professionals de visions diferents que parlen en positiu i sense complexos de la tasca educadora. La psicòloga Carme Thió; els mestres Jaume Cela, Gregorio Luri i Roser Salavert; els pedagogs Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach i Francesco Tonucci; els filòsofs Joan Manuel del Pozo i José Antonio Marina, i el sociòleg Mariano Fernández Enguita són els onze experts que parlen amb Capdevila. “Res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria, i menys pors i complexos”, assegura Capdevila al pròleg de l’obra. I continua: “Aquest llibre va d’això. Intenta ajudar a educar millor […]. I humilment pretén -només- fer companyia a famílies i mestres”.

Michelle Knudsen. El lleó de la biblioteca. (Ekaré, 2016). Quan el Sr. Abellà veu un enorme lleó entrant a la biblioteca, corre a buscar la senyora Brunet. “S’està saltant alguna norma?”, pregunta la bibliotecària. Aquesta és la història d’un veritable lleó de biblioteca, obedient, silenciós i sempre puntual a l’hora del conte… Fins que un inesperat accident el farà rugir, córrer i saltar-se totes les normes! Un àlbum il·lustrat per a passar-ho bé, amb un toc d’atenció sobre el sentit de les normes: les normes no són una camisa de força sinó acords al servei d’un bon funcionament. Una bona oportunitat per a explorar-ho.

Col·lecció Petit Fragmenta
Els àlbums il·lustrats de Fragmenta —llibres on el text i la imatge estan íntimament relacionats— volen acompanyar els pares i educadors en el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana en els més petits. Per això contenen, al final, una guia de lectura que planteja preguntes i ajuda a pensar, a dialogar, a relacionar les històries amb la vida mateixa de cada nen.
La col·lecció s’ha posat a caminar amb tres títols: 1. Històries de Nasrudín, 2. Respira, 3. Funàmbulus (un conte sobre l’art de viure en equilibri)    Tota la informació

H. Esteve, R. Galve i Ll. Ylla. Ser a l’escola. Una pedagogia per descobrir la interioritat. (Pagès, 2013). En un món saturat d’estímuls, en una societat de canvi constant i d’alta velocitat, cal que l’escola s’ocupi del creixement del món interior; que n’afavoreixi un desenvolupament sa i ric és més necessari que mai. No es tracta, però, de carregar l’escola amb una nova missió, no es tracta d’incorporar una nova matèria.

Els autors, tots tres membres de Jesuïtes Educació, plantegen: “com l’escola, fent el que fa, pot millorar els seus objectius educatius. I fent això ajuda al desenvolupament personal dels alumnes, dels seus docents, de la comunitat educativa. Com? Amb espais i temps de silenci, per començar. Amb uns altres ritmes. Amb petits detalls que influeixen en el clima de l’escola i de l’aula. Però, sobretot, sense afegir-hi res. Sense contribuir a la saturació. Des del que fem, amb un fer diferent. Proposem un estil, una consciència, un reconeixement”.

L. López González. Educar la interioridad. (Plataforma, 2015). El libro busca desarrollar conductas y actividades que permitan a los más pequeños trabajar su interioridad y que los inviten a reflexionar y a tomar conciencia de sí mismos. Porque educar su interioridad supone múltiples beneficios, además de los puramente académicos; les enseña a escoger, a tolerar la frustración, a conocer sus necesidades, sus límites y sus motivaciones… En definitiva, la educación de la interioridad nos ayuda a ser nosotros mismos y más felices.

L. López González. Maestros del corazón: hacia una pedagogía de la interioridad. (Wolters Kluwer, 2013). Deu especialistes, des de diverses disciplines, aporten fonaments, experiències i perspectives sobre el desenvolupament interior i el seu treball en l’àmbit educatiu. Des de la psicopedagogia, la neurociència, la filosofia, l’educació emocional… amb articles de: José M. Bautista, Rafael Bisquerra, Ruth Galve, C. González Pérez, L. López González, Guillem Massot, Ramon M. Nogués, Josep Otón, José M. Toro, Lluís Ylla.

Bernardo Atxaga. La Xola i els lleons(Cruïlla, 1995. Vaixell de vapor, sèrie blava, 57).
La Xola, la gosseta del senyor Grogó, escolta una explicació sobre els lleons amb molta atenció i arriba al convenciment que ella és una lleona de la selva i no una gosseta petanera com sempre li han fet creure. I comença a actuar com a tal. És un llibre que amb delicadesa i humor convida a treballar l’autoconeixement, i a veure que no es tracta de ser diferents d’allò que som, si no de ser-ho del tot! Els dubtes, les reflexions i accions de la Xolla ofereixen un missatge clar als joves lectors: sigues tu mateix/a!

Laia Monserrat. Espiritualidad natural: la educación espiritual de los niños. Ideas para padres y educadores. (Kairós, 2014. 192 p.)
L’autora mostra com la dimensió espiritual de les criatures no és una franja específica de la persona ni de la vida. A través de la reflexió sobre un ampli ventall de temes va donant pistes i recursos per tal d’afavorir un dia a dia amb les criatures queajudi a obrir-los a totes les seves dimensions.

Johann Heinrich Pestalozzi. Cartas sobre educación infantil. (Tecnos, 2012. 146 p.)
Una obra que permet fer-se una idea força completa de les idees i aportacions d’aquest pioner de la pedagogia activa, que aposta per una educació integral que formi alhora cor, ment i acció. Tots els àmbits de la vida són educatius, i la instrucció no és sinó un complement… Subratlla la importància de l’educació física, la musical i l’artística; del desenvolupament de la capacitat de reflexió. Totes les criatures, sigui quin sigui el poder econòmic de la seva família tenen dret a l’educació. “Saber alguna cosa és entendre-la”; “la millor manera d’aprendre és que la criatura pugui descobrir les coses per sí mateixa”, …
No es tracta d’un recull de cartes privades sinó de les que va escriure Pestalozzi a un educador anglès per a poder exposar a través d’elles el seu pensament d’una manera clara i sistemàtica. L’obra de Pestalozzi va ser clau per als treballs de Dewey, Montessori, i molts altres.

Eulàlia Bosch. Qui educa a qui?(Eumo, 2013. 216 p.)
Entenent l’educació com una actitud d’acompanyament, exploració i diàleg que ens pertoca a tots, sense temps limitats ni comportaments estancs, Eulàlia Bosch subratlla el paper de l’experiència i de les relacions personals, quotidianes, com a espai educatiu difús però essencial, freqüentment decisiu. Deu anys després de la primera edició, publicada amb el títol Educació i vida quotidiana, Eulàlia Bosch regala als lectors aquest aplec d’històries viscudes transformades en reflexió sobre la transmissió de coneixement, i l’amplia amb un quadern de notes que va ser escrit simultàniament al llibre.

Eline Snel. Tranquils i atents com una granota. (Kairós, 2013. 138 p.)
Una exploració de l’atenció plena com a capacitat al servei del coneixement de la realitat, de l’observació de la vida (exterior i interior), d’alimentar l’interès per tot el que existeix. Amb nombrosos recursos pràctics (amb un CD que recull algunes de les pràctiques proposades).

Maria Fradera; Teresa Guardans. La setena direcció: el conreu de la interioritat. (Claret, 2007. 102 p.) Un petit llibre que ofereix orientacions i exemples pràctics per treballar l’atenció sostinguda, el silenci interior, l’interès per la realitat, la interrogació, la gratuïtat… Un conjunt de propostes al servei d’afavorir la “setena direcció” –la direcció de la saviesa, diuen els lakota-.

Edgar Morin. Tenir el cap clar. (La Campana, 2001. 184 p.)
Un llibre que ajuda a interrelacionar coneixements, a comprendre l’absurditat de pretendre tenir i transmetre coneixements “definitius; a veure la importància d’uns processos d’aprenentatge que en lloc d’omplir el cap de dades nodreixin d’interrogants sobre el món i la vida: el gran objectiu de l’ensenyament és iniciar en l’experiència de viure amb la ment i l’esperit oberts.

Joan Domènech Francesch. ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA. (Graó, 2009. 166 p.) Viure plenament el temps…: elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. L’educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

Més informació a: